Publicacions IES Ramon Muntaner

UN INSTITUT DE PEL·LÍCULA

Joan Manel Soldevilla — 2007-08-18T15:33:00Z

L'any 1997, l'Institut Ramon Muntaner va viure una circumstància força curiosa i singular: convertir-se en plató de cinema. Fou amb motiu del rodatge de la pel•lícula Carreteras secundarias, una producció d'Emilio Martínez-Lázaro que estava protagonitzada, entre d'altres, per Antonio Resines, Maribel Verdú, Miriam Díaz-Aroca, José Bonilla i un debutant Fernando Ramallo.

Carreteras secundarias era una pel•licula basada en l'obra homònima d'Ignacio Martínez de Pisón, un dels joves narradors espanyols de la dècada dels noranta que començava a consolidar una trajectòria literària molt interessant; la novel•la, publicada l'any 1996, explicava les peripècies d'un jove adolescent que acompanyava son pare, un veritable pícaro de professió indefinida, fatxenda i entendridor, en els seus viatges per les carreteres d'Espanya. La creació de Martínez de Pisón, una barreja de bildungsroman –novel•la de formació– i road movie literària, era més que notable i tenia unes possibilitats cinematogràfiques innegables que no només es van manifestar en la producció esmentada de l'any 1997; set anys després, el director francès Manuel Poirier la va tornar a adaptar al cinema amb el títol Camins creuats –Chemins de traverse (2004)– una excel•lent pel•lícula on el protagonista era l'actor català Sergi López .

La novel•la estava ambientada als anys setanta i es desenvolupava per diversos llocs identificables d'Espanya –Morella, Saragossa, Madrid, etc.– però a l'hora de dur a terme l'adaptació cinematogràfica, l'equip que dirigia Emilio Martínez Lázaro va decidir respectar només alguns dels escenaris originals –com Madrid i Saragossa– i buscar localitzacions noves per diversos llocs de Catalunya. Desconeixem el motiu d'aquesta decisió però el cert és que la pel•lícula es va filmar a Girona, Roses, Port de la Selva, el Cap de Creus i Figueres; malgrat tot, cal precisar que no és que la pel•lícula estigués ambientada explícitament a les contrades gironines sinó que les localitzacions s'utilitzaven com uns escenaris neutres –unes platges, unes anònimes ciutats petites– on es desenvolupava l'acció.

Carreteras secundarias es va estrenar l'any 1997 i va tenir una acceptable acollida. La crítica la va qualificar de “excelente, emotiva, hermosa, muy entretenida, con un comienzo trepidante y un dúo Resines-Ramallo que mantiene con el ánimo secuestrado y los ojos húmedos la parte final de la película” (Ángel Fernández Santos, El País) i va guanyar el Premi a la millor pel•lícula en el Festival de Cine de Penyíscola al temps que era nominada a dos premis Goya en la categoria de millor guió adaptat –el va dur a terme el propi Ignacio Martínez de Pisón– i millor actor revelació –Fernando Ramallo, que, a més, també va ser nominat a aquest guardó en els premis de la Unión de Actores.

El rodatge es va desenvolupar al llarg de la segona quinzena del mes de maig i aquells dies va ser curiós veure pels carrers de Figueres actors famosos com Antonio Resines, Jorge Sanz o Maribel Verdú. Algunes de les localitzacions de la pel•lícula a la ciutat van ser el Casino Menestral o el bar Royal però aquest article vol parlar de com l'institut Ramon Muntaner es va convertir en escenari cinematogràfic.

En un moment determinat de la pel•lícula, el jove protagonista que interpretava Fernando Ramallo arribava a un centre d'ensenyament secundari; recordem que la pel•lícula estava ambientada als anys setanta i per tant feia falta trobar un centre educatiu que pogués oferir la imatge d'una institució antiga, com de tota la vida. L'elecció del nostre institut semblava obligada i d'aquesta manera, després de concertar-se les condicions de la cessió dels espais del centre, es va acordar dur a terme la gravació un dissabte, en concret, el dia 24 de maig, per evitar qualsevol tipus d'interferència en el normal ritme de les classes. D'aquesta manera i durant un seguit d'hores, l'institut es va convertir en una escola religiosa dels anys setanta –meravelles de la ficció cinematogràfica– i va ser ocupat per càmeres, plaquetes, focus i tot el parament que acompanya qualsevol producció cinematogràfica.

Es va dur a terme un càsting entre els joves de Figueres, ja que feien falta uns quants extres per omplir el pati de l'escola de la pel•lícula; tenim documentada la presència de dos alumnes dels centre que hi van participar: en Miquel Roura –actualment enginyer aeronàutic– i Carles Mallol, convertit en l'actualitat, després de llicenciar-se en comunicació audiovisual i estudiar dramatúrgia a l'Institut del Teatre, en uns dels autors teatrals emergents del panorama escènic català.

Hem pogut contactar amb en Carles Mallol que ha recordat com aquesta va ser una experiència estimulant i engrescadora que va poder dur a terme quan estava cursant l'antic segon de BUP –el que avui correspondria a un quart d'ESO. Recorda que el rodatge es va iniciar a les 8 del matí i es va perllongar fins a les 8 del vespre, un grapat d'hores ben intenses en les quals van haver de repetir i repetir les escenes que interpretaven. En Carles evoca com l'ambient del rodatge va ser molt divertit i intens i com els extres participants es van sentit molt ben tractats per tot l'equip de rodatge arribant a mantenir una cordial relació amb els actors protagonistes amb qui van coincidir. Un dels moments més divertits, rememora, va ser aquell d'escollir el vestuari anys setanta i destaca com singular i curiós el moment en què tots van anar a dinar a l'Hotel President vestits amb les robes d'època del rodatge. En definitiva, en Carles recorda com tots els participants tenien una mica la sensació d'estar fent una cosa important, un sentiment que avui, vist amb perspectiva, el fa somriure una mica però que en el seu moment era plenament compartit per tots els que van col•laborar en aquest projecte.

Si avui veiem Carreteras secundarias –òbviament la cinta ha estat repetidament emesa per televisió i comercialitzada primer en VHS i des de fa us anys en DVD– descobrirem un bona pel•lícula que, a més té el valor afegit de mostrar-nos alguns racons de l'institut convertits en espais de la ficció cinematogràfica. En concret haurem d'esperar fins al minut vuit de la filmació per poder veure el Muntaner. Són pocs els segons de glòria fílmica –en concret, 95– i en ells veiem la plaça, la façana, la porta d'entrada, el pati central, un segment del claustre i el gimnàs. L'acció que s'hi desenvolupa és força intensa, destacant especialment una baralla que té lloc al gimnàs en la qual es requereix la presència d'un hermano –es suposa que el centre és una escola religiosa– dels que exerceixen de professors. Unes poques seqüències després torna a aparèixer fugaçment un altre cop la plaça de l'institut i la porta d'entrada –escassos vint-i-cinc segons–, quan el protagonista i un amic decideixen fer campana i anar a jugar als billars. En definitiva, més de dos minuts d'institut en pantalla que per a la majoria del públic no tenen més transcendència però que, per a tots aquells que d'una manera o altre han estat vinculats al centre, tenen un encant remarcable i prou curiós.

Sssshhhtt!!!! 15

Edicions Muntaner — 2007-06-14T05:55:00Z

Sssshhhtt!!!! 15

Destaquem: • St. Jordi, llibres, roses i premis • Sortides: neu, intercanvi, Alemanya i Itàlia • Història de l'institut • Temps lliure dels professors • Les noies i el futbol • Cursets de premonitor/a • Habituals: moda, horòscop, vida rosa i negra...

Curs 2006-2007 Segona Època - núm.15

Editorial

Volem festa tota la Santa Creu!

Durant la setmana de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres hem hagut de venir el dimecres i el divendres a classe. A Girona, en canvi, per les Fires de Sant Narcís fan tota la setmana de festa. Per què hem de ser menys a Figueres? Per això reclamem fer festa tota la setmana. No cal dir que és molt incòmode haver de venir a classe un dia sí i l'altre no; no estem per res a les vuit del matí, és a dir després de poques hores d'arribar de les barraques. Com que som alumnes molt responsables i pensem en tot, el que podríem fer l'any que ve és fer tota la setmana de festa i, a final de curs, fer un dia o dos més de classe (tot i que a Girona no els recuperen pas!). Nosaltres els alumnes demanem festa aquests dos dies de Fires que hem de venir a classe perquè hi ha barraques, atraccions, etc., i necessitem esbargir-nos. Volem disfrutar abans de començar els exàmens, perquè tot seguit en vénen molts i Santa Creu només hi és una vegada a l'any. I no passaria res per, si cal (que potser no cal), retardar 1 o 2 dies el final de curs.

Consell de redacció:
- Laila Halitou
- Marina Presas
- Roger Hurtós
- Anna Bach
- Jessica Quesada
- Gerard Pagès
- Karla Santis
- Marc Flores
- Ferran Quintana
- Noemí Martín
- Txema Montoro
- Guerau Verdaguer
- Ondina Oliva
- Carme Escandell
- Judit Russo

- Portada: Marc Flores.
- Publicitat: Anna Bach
- Editada per l'institut RAMON MUNTANER de Figueres
- Amb el suport de L'Associació de Pares i Mares d'Alumnes
- Coordinació de Joan Ferrerós

Consell de redacció

Laila Halitou	Marina Presas	Roger Hurtós
Anna Bach	Jessica Quesada	Gerard Pagès
Karla Santis	Marc Flores	Ferran Quintana
Noemí Martín	Txema Montoro	Guerau Verdaguer
Ondina Oliva	Carme Escandell	Judit Russo

Portes endins

Història de l'Institut

El convent de Sta. Maria de Jesús de l'ordre de Pares Recol•lectes de St. Francesc va demanar a l'Ajuntament de Figueres un terreny per edificar-hi el nou convent a causa d'una disposició militar existent que prohibia tota edificació dins una zona de 400 m als voltants del castell, cosa que afectava totalment el convent situat al final del carrer de la Jonquera. L'Ajuntament els oferí tres emplaçaments per a triar, i l'escollit va ser un terreny que hi havia al final del carrer St. Pau. Allà es va començar a construir el nou convent dels pares Franciscans però les obres es van haver d'interrompre per motius polítics a causa de l'alçament de Riego. A l'estiu de 1835 es van produir avalots en diverses poblacions degut a la mort de Ferrant VII. L'ambient era anticlerical i a Barcelona ja s'havien cremat alguns convents, per això l'alcalde de Figueres va recomanar als religiosos d'abandonar el seu habitatge. El convent dels franciscans per tant, va quedar deshabitat i es va convertir en una caserna de cavalleria i es reprengueren les obres, que tampoc no es van acabar. L'Ajuntament va demanar a l'estat la cessió de l'edifici i aquest li va concedir amb la condició de destinar-lo a funció pública tot que més tard la propietat quedà dividida en dos triangles iguals: la hipotenusa de la partició va des de l'angle nord-oest a l'angle sud-est; la part del carrer de St Pau pertany a l'Ajuntament de Figueres i l'altra a la Generalitat de Catalunya. Van decidir que hi crearien un centre educatiu públic d'ensenyament mitjà. El primer director fou el pare Julián González de Soto que havia emigrat a França durant els avalots de 1835 i s'havia dedicat a l'ensenyament amb les tècniques més innovadores. El primer curs es va realitzar a l'any 1839-1840. L'institut d'aquells temps constava de l'edifici principal i d'una horta (ara correspon al col•legi públic St. Pau) que feien servir de jardí botànic i per a realitzar-hi pràctiques . L'ensenyament constava de tres nivells d'estudi amb les matèries convenients per a poder continuar-los a la Universitat de Barcelona. Per a l'ensenyament s'havien de pagar 40 rals de billó mensuals i pel material de l'escola 9 rals de billó. Com que el col•legi disposava de pensionat per als interns, els preus eren de 80 rals de billó per als migpensionistes (ensenyament més dinar i berenar) i 160 per als interns, als quals se'ls augmentaven 22 rals de billó per a altres serveis com per exemple metge, perruqueria, dentista... També s'hi podien realitzar algunes activitats extraescolars: classes particulars de gimnàstica, esgrima, música vocal, música instrumental i equitació. Cada any el centre acollia uns vint nens pobres i tenien l'ensenyament gratuït. Durant la Guerra Civil l'edifici va resultar afectat per una bomba i el claustre de professors va decidir traslladar les classes a Vilafant pel perill que comportaven aquells bombardejos. Quan va acabar la guerra les classes retornaren a l'institut. El nom de “Ramon Muntaner” fou atorgat al centre l'abril de 1934 basant-se en la personalitat del gran cronista de l'edat mitjana. El 1945 és va crear el museu de l'Empordà instal•lat a unes dependències del mateix institut i que després fou traslladat a la Rambla. Fins ara les classes de l'institut han seguit el seu curs tot deixant enrere generacions i generacions de professors i alumnes que han posat el seu granet de sorra a la història del centre i ens han deixat el que és ara.

Marina Presas

Visita de St. Martí, St. Miquel de Cuixà

El dijous 10 de maig els de 1BTX, com cada any, han sortit d'excursió tot el dia al Canigó. Visita les abadies romàniques de St. Martí del Canigó i St. Miquel de Cuixà, així com el poble emmurallat de Vilafranca del Conflent. En un moment de la visita a St Martí, recitat de fragments del poema èpic Canigó de Mn. Jacint Verdaguer, el gran poeta del segle XIX. A continuació podem seguir el programa de la jornada:

Programa
7,50	Trobada a l'estació d'autobusos
8,00	Sortida
10,00	Arribada al poblet de Castell, esmorzar i pujada a peu a St. Martí del Canigó pel camí
11,00	Visita a St. Martí. Una hora de durada
12,00	Recitat de fragments de Canigó de Mn. Cinto Verdaguer
12,30	Baixada a Castell pel corriol
13,00	En autobús, a Vilafranca del Conflent. Dinar en temps lliure
15,10	En autocar, cap a St. Miquel de Cuixà
15,45	Visita a St. Miquel de Cuixà. Una hora de durada
17,00	Tornada a Figueres
19,00	Arribada a l' estació d' autobusos de Figueres

El preu de la sortida (l'autobús) és de 12 €. Cal (traspassen la frontera Fr.-Esp.) portar el DNI i el permís de pares o tutors, o bé el passaport. Es recomana de portar aigua, l'esmorzar i el dinar, així com d'anar ben calçats per caminar dues estones d'uns vint o trenta minuts.

Clàudia Barquera (corresponsal)

El poeta autor de Canigó, Mn Cinto Verdaguer

L'ús dels mòbils

Com ja sabem, els mòbils és van inventar per poder trucar des de on volguéssim, però avui dia els utilitzem per més coses..., per exemple enviem missatges, juguem a jocs que vénen amb el mòbil o que els baixem d'internet, també els fem servir de “mp3” o de ràdio... i fa temps que s'ha fet un programa per fer-te al mòbil, que és el msn.

En el Muntaner els mòbils que es porten més són els de tapa i plans, però també s'han portat els de sense tapa i gruixuts. Les marques dels mòbils són “motorola”, “siemens”, “nokia”, “LG”, “sony ericson”, “samsung”, “alcatel”... i les companyies dels mòbils són “ movistar”, “vodafone”, “orange”, “telefónica”...; aquestes són les més conegudes i suposo que els alumnes i professors, la majoria d'ells, les tenen tant de marca com de companyia. En el món dels mòbils també hi ha diners pel mig: no es pas comprar-se un mòbil i ja no s'ha de pagar res més, no; pot haver-hi un “saldo” o “contracte”. El saldo significa que cada cert temps tu o algú de la teva família et posa diners al mòbil, la quantitat que vulguis, per així poder trucar, enviar missatges... En canvi el contracte significa que tu vas gastant i a final de mes t'envien la factura amb tot el que has gastat amb el mòbil. El llenguatge que fem servir per escriure un missatge, sobretot, és el de l'abreviació de les paraules, per exemple: que? = k?, o quan quedem? = kuan kdm? I un altre exemple, de = d, i anar fent així, abreviant les paraules al màxim possible per així escriure més ràpid. Depèn de les paraules i el llarg que sigui el missatge, gastes més diners o menys.

Anna Bach

Curiositats sobre alguns profes

Temps lliure dels profes

Sant Jordi 2007

Com es va viure la festa a l'institut

El dia 23 d'Abril es va celebrar el dia de Sant Jordi a l'institut. De 8 a 11 del matí es va fer classe normal, després vam fer la mitja horeta d'esbarjo, i a les 11:30 van començar les activitats programades:
Per als alumnes de primer i segon es va fer partidets de futbol a la pista de l' institut.
Els de tercer, per grups, vam anar a vendre roses a la Rambla des de les 8 del matí fins a les 8 de la tarda.
Lliurament dels premis: * Josep M Álvarez de medi Ambient-Natura, a càrrec de la IAEDEN, el Seminari de ciències naturals i l'ajuntament. * Literaris, organitzats per els seminaris de Català i de Castellà. * Punt de llibre organitzats pel seminari de visual i plàstica.
La coral va estrenar (primícia mundial) una peça que ha compost l'Ernest Ponts, el nostre professor de música. La lletra de la cançó conté tots els insults del capità Haddock del Tintín.
Conferència del periodista Salvador Garcia-Arbós sobre Tintín (se celebra enguany el centenari del naixement del seu autor, Hergé). A la tarda es va fer classe normal.

XVIII concurs literari del Muntaner

Es va fer un acte a l'aula d'exàmens de l'institut per celebrar l'entrega de premis del concurs citat. El concurs presentava tres categories: A, B i C. A la categoria A hi participaven els alumnes de primer cicle, és a dir, de 1r i 2n d'ESO. En la categoria B hi participaven els alumnes de segon cicle, de 3r i 4t d'ESO. A l'última categoria hi participaven els alumnes de batxillerat. A cada categoria hi havien dues modalitats, poesia i prosa. Aquets van ser els guanyadors:

Categoria	Poesia	Prosa
A	1r premi:	1r premi: Mireya Reynal
	Carla Comet	2n premi: Júlia Pellicer, Yolanda Miquel
		Accèssit: Josep Puig.
B	1r premi:	1r premi: Laura Miquel
	Grau Quintana	2n premi: Ariadna Roqué, Pau Foraster
C	1r premi: Javier Martín	1r premi: Maria Auquer
	2n premi: Maria Auquer	Accèssit: Jordi Pellicer, Júlia Coquet
	Accèssit: Txi-je Kang, Jordi Comert	2n premi: Cristina Pérez

Premi Josep M Àlvarez Guanyadors del concurs: Bernat Espigulé i Jofre Espigulé Accèssits: Anna Isern, Jessica González i Laura Bech

Concurs de dibuix

1r cicle d'ESO	1r premi: Alba Ferrer
	2n premi: Laia Meler
2n cicle d'ESO	1r premi: Karla Santis
	2n premi: Marina Presas i Noemi Martín
Batxillerat	1r premi: Bernat Espigulé
	2n premi: Adria Usan

Concurs de Matemàtiques

Guanyadors del concurs: Marta Gironella, Gisela Espigulé, Sílvia Callís i Sílvia Subirós

Ferran Quintana, Roger Hurtós i Gerard Pagès

Els de 2n de Batx. a França i a Alemanya

Aquests nois i noies han fet un viatge a França i Alemanya per celebrar el seu últim any a l'institut

Abans de setmana santa ja es van preocupar de recollir diners i ho van fer muntant al nostre institut un pessebre vivent de molt d'èxit. La sortida es va efectuar el 16 del passat març a la estació d'autobusos, i van arribar a Alemanya a les nou del matí si fa no fa. Els alumnes van triar aquest destí perquè era un dels més barats.... i perquè no els deixaven anar a Holanda. Segons alguns alumnes, el viatge d'anada en autobús es va fer molt curt, suposem que per la il•lusió o les ganes d'arribar. La tornada se'ls va fer llarga per les poques ganes que tenien de tornar...; no, és broma: segurament pel cansats que estarien per les hores de son que els faltaven...; esta bé: res d'això no sabem però ho suposem.

Un professor acompanyant ens a dit, cito textualment, “no se m'ha fet especialment llarg. Es va fer tant llarg com s'hi pot fer un viatge de 12 hores en autobús”; jo m'he quedat exactament igual que abans perquè mai no he fet un viatge de 12 hores. També ens ha comentat que durant el viatge es feien parades cada dues o tres hores.

Sobre el millor i el pitjor del viatge, els alumnes i els professors tenen opinions diferents. Els alumnes amb qui hem parlat asseguren que el millor del viatge ha estat la cervesa i una altra cosa que malauradament encara no sabem què vol dir: la “Ligne Maginot”. I els professors diuen que el millor del viatge han estat els llocs visitats. El pitjor del viatge segons els alumnes ha estat l'incident tingut amb uns italians; segons el professor consultat no hi va haver grans mals comportaments però sí de petits, d'aquells que es fan pesats. I que estaria bé que els alumnes, si volen seguir comptant amb professors acompanyants, quan fan un viatge haurien de tenir present una sèrie de coses.

Els llocs que han visitat a Estrasburg són la Línia Maginot i la catedral; durant el camí d'Estrasburg a Munic van passar per un poble dels Alps per visitar un castell romàntic, de fades, i a Munic van veure el museu de la ciència i el camp de concentració de Dachau, entre d'altres coses. Els alumnes afirmen que han fet festes cada nit del viatge, alguns dies a la discoteca i d'altres en alguns bars.

Després de visitar tants llocs i passar-s'ho tan bé a Alemanya, arribava l'hora de marxar, el viatge ja s'havia acabat. El bus i, ben cansats, cap a Figueres. Els van acompanyar Cristina Sens, Núria Pujol i Joan Ferrerós.

Noemí Martin Karla Santis

Viatge a Itàlia dels de 4t d'ESO

Els alumnes de 4ESO del Muntaner varen anar com cada any a Itàlia d'excursió de final d'etapa. Sortiren a les 21:00h i van arribar entre 8 i 10h del matí; el trajecte va durar unes 11-12h. Cada tres hores es paraven per esmorzar, anar al lavabo, descansar..etc. A Itàlia, segons ells, els esperaven els italians “guapos” i les italianes “guapes”. Sobre els àpats i els hotels varen dir que podrien estar millor, sobretot les dutxes (eren un forat a terra) i els lavabos. El sopar era sempre pasta. El millor, la terrassa del 1r hotel. Però en general tot bé. Van haver-hi algunes discussions però res que no es pogués solucionar. No va haver-hi cap robatori i per tant algú els deu un berenar (se l'havien jugat abans de marxar). Durant els dies que va durar el viatge van caminar molt, visitar museus, també catedrals, van veure les ciutats... També van sortir a les nits i els professors els deixaven estona lliure per fer el que volguessin. A les nits van ballar a la discoteca, van fer el boig... En fi, s'ho van passar molt bé. Els professors que van acompanyar als alumnes van ser en Francesc Canet, la Pilar Solana i la Dolors Ponsí. Les coses allà són molt cares; per exemple, una ampolla d'aigua petita, 4€, o un gelat petit (terrina), 7€. Vaig preguntar a alguns alumnes si hi tornarien a anar-hi i sense dubtes em van respondre que sí. Conclusió: Itàlia '07 una passada.

Carme Escandell

Anada d'intercanvi a Bèrgam

Uns quants detalls del que van fer, com, quan i a on

Com ja fa uns quants anys, els alumnes de 1BTX d'aquest institut s'intercanvien amb alumnes d'un altre institut d'Itàlia. Abans de Setmana Santa els alumnes del nostre institut van anar a Bèrgam per ser acollits per famílies d'alumnes de l'institut italià. Hem fet unes preguntes a alguns alumnes per saber què van fer, on van anar, com s'ho van passar, etc.

Van sortir molt aviat el dissabte 24 de març, i els van acompanyar dos professors, Glòria de Cruz i Josep Mª Figueras. Hi van anar amb avió. Quan van arribar es van instal•lar a la casa dels companys que ells havien acollit feia uns mesos i que tantes ganes tenien de tornar-los a trobar. Durant l'estada van visitar ciutats properes a Bèrgam, com Milà, conjuntament amb els companys de l'institut italià. Tot i que van tenir algun petit contratemps, tots s'ho van passar molt bé, i, si els hi plantegessin tornar-hi, de ben segur que la gran majoria hi tornarien.

Guerau Verdaguer i Ferran Quintana

Esquiada 2007

Els proppassats 31 de gener, i 1 i 2 de febrer els alumnes de 3ESO van anar a la Molina a passar tres dies inoblidables a la neu

Dia 31 de gener de 2007: Marxem a un quart de set de la matinada de l'estació d'autobusos i ens dirigim a la Molina intentant sobreviure a la collada de Tosses; abans, però, ens parem a esmorzar. Quan arribem a l'estació d'esquí anem a deixar tot l'equipatge a les habitacions, que són totes de quatre. Ens presenten els professors d'esquí i ens divideixen en nivells. Comencem les classes que duren des de quarts de dotze a les cinc amb una parada per a dinar el que havíem portat de casa. Quan acaben les classes d'esquí anem cap a l'hotel i ens arreglem per anar a sopar. Després de sopar anem a la bolera, que es troba al costat del mateix hotel, fins a quarts de dotze.

Dia 1 de febrer de 2007: Les classes comencen entre dos quarts i les deu (molt adormits després de aixecar-nos a les vuit). Duren de deu a dos quarts de dues i a la tarda de dos quarts de tres a les cinc. Amb aquest horari intens i una mica atrafegat, és comencen a notar els aprenentatges. Els debutants ja intenten baixar pistes verdes i els altres van millorant la seva tècnica. Durant aquest dia els nostres professors d'esquí ens enregistren en vídeo mentre posem en pràctica el que hem après. En acabar les classes, ens dirigim cap al menjador i ens diuen que tenen una sorpresa per a nosaltres. Tot seguit ens mostren el vídeo que havien enregistrat prèviament. Després de sopar teníem previst d'anar a la discoteca, però hi havia una festa per a majors d'edat i no hi vam poder anar. Així que ens vam haver de conformar amb anar a la bolera com el dia anterior. En sortir de la bolera vam veure com en nevava.

Dia 2 de febrer de 2007: Cada dia ens costa més aixecar-nos, però no tenim ganes de tornar a casa. El dia passa molt ràpidament i de seguida és l'hora de marxar. A la tarda, quan acaben les classes, ens disposem a abandonar l'hotel. Després de carregar les maletes a l'autobús, els monitors ens reuneixen davant del restaurant. Cada monitor es reuneix am el seu grup corresponent i ens donen els diplomes segons el nostre nivell. Els debutants d'esquí el diploma d'estel verd i els de snow, el de snow verd. Als no debutants, en canvi, els entreguen el diploma d'estel/snow blau o vermell segons el seu nivell. Tots tristos ens acomiadem dels nostres monitors. Ens dirigim cap a Figueres, on els nostres pares ens estaven esperant.

Valoració de l'esquiada 2007

Valoració de l'esquiada segons el personal de la revista: hotel: 8; restaurant: 4; monitors: 8; nocturna: 7,5; pistes d'esquí: 8. Valoració del viatge: 8,5

Podem observar que hi ha una certa davallada de nota entre l'hotel, els monitors, les pistes d'esquí, la valoració nocturna i el restaurant. Aquest fet es deu a què creiem que els àpats no eren gaire variats i complets degut a què com a complement del segon plat sempre ens donaven patates fregides i fregien la carn amb oli de peix. També podem afirmar que la fruita i la verdura era quasi bé inexistent, per no dir totalment. Tot i així el servei no estava malament i les instal•lacions del pròpiament dit restaurant estaven en bon estat. Les condicions higièniques eren acceptables.

Encara que la valoració del restaurant no ha estat gaire favorable, la del hotel sí que ho és. Les habitacions eren molt completes. L'habitació disposava de dos dormitoris, una cambra de bany i una cuina/menjador. També constava del servei de telèfon i televisió. El personal de l'hotel era molt amable i la nostra estada va ser molt agradable.

Des del primer dia els monitors ens van caure molt bé. Del grup dels debutants se'n encarregaven la Berta, la directora de l'escola d'esquí, i en Carles un jove entregat a la seva professió. Els debutants de snow estaven dirigits per en Francesc i l'Arnau. Els no debutants de snow tenien en David, i els esquiadors no debutants tenien a en Xevi (antic campió d'esquí de Catalunya) i l'Armand qui, juntament amb la Berta, dirigia també l'escola. Per decidir la nota de la valoració nocturna ens hem basat en l'hora màxima per anar a les habitacions i en les activitats que podíem realitzar. Quan es feia fosc, ens arreglàvem i anàvem a sopar. Després anàvem cap a la bolera. Allà, jugàvem a bitlles, a billar, al futbolí, xerràvem,... Al principi tothom estava una mica apagat, però durant la primera nit ens vam anar animant fins arribar al punt de ballar música màquina. L'hora màxima d'anar a dormir (bé: d'anar a les habitacions) era entre dos quarts de dotze i les dotze. En arribar a les habitacions començava la comunicació telefònica, ja que no podíem anar d'una habitació a l'altre. Per a aquest tipus de comunicació, només calia marcar el dígit u i el número de l'habitació amb la que volies comunicar-te. Les pistes d'esquí estaven molt bé tot i que hi havien moltes pistes tancades degut a la manca de neu. Tot i així les obertes estaven en bon estat. El viatge en general va ser molt satisfactori, ja que la gent que no havia esquiat mai en va aprendre, i els altres van millorar la seva tècnica. Cal dir que els professors acompanyants van estar molt atents a les nostres necessitats. Encara que alguns alumnes van tenir caigudes accidentals, no hi va haver cap accident greu. Des d'aquí volem animar als pròxims tercers a què realitzin aquest fantàstic viatge ja que és molt ben rebut per als alumnes i és una molt bona experiència. També voldríem donar gràcies als professors acompanyants que ens van permetre realitzar aquest viatge. (En la foto: Pilar, Josep M. i Ernest).

Marina Presas i Judit Russo

El porquet (i 3)

Un soroll força estrany va despertar el porc: era el grinyol d'una porta que s'obria; l'estadant de l'institut, que estava tot suat a causa del malson que acabava de tenir, triga una mica en reaccionar. De seguida s'adona que està en un despatx de tutoria, tot sol. Va recordar el malson d'aquella nit: és que semblava tan real! Recordava que l'havia atacat un porc senglar mentre estava de vacances a Pont de Molins, ja que a l'institut s'havien acabat les aglans. Havia somiat que els alumnes i professors de l'institut, ja mort, l'havien anat a recollir i l'utilitzaven per fer pràctiques de laboratori. El pobre porquet, després d'estar tot el dia capficant-se amb el somni, va trobar una possible hipòtesi, no del tot confirmada. Va pensar en la possibilitat que estigués mort, sí, sí, ben mort de veritat, perquè segur que els alumnes de 3C, fent les pràctiques de laboratori, l'havien acabat de matar. Calia comprovar-ho. Així, que l'endemà al matí, va fer la prova. Consistia en agafar arrancada, des del lavabo de les noies, fer la volta al claustre, tan ràpid com pogués i estampar-se contra alguna víctima innocent. Sí aquesta reaccionava significava que encara tenia vida. Per al contrari... Bé ja us ho podeu imaginar. Feta la prova, l'animalet no s'ho acabava de creure, així que va decidir realitzar la segona prova definitiva. S'acostava l'avaluació final. El nostre porquet es va dirigir a l'aula d'exàmens i va grunyir tan fort com va poder, i fins i tot va ballar un tango sobre la taula dels professors. Evidentment els alumnes no van ni aixecar el cap i els professors no van ni sentir la ferum d'aquell porc que es trobava tan proper a ells. El porquet va caure en una profunda depressió. L'espectre del nostre estimat porc, va estar vagant per l'institut, trist i melancòlic durant un temps fins que va prendre una determinació: Va decidir anar-se'n a les illes Seychelles a gaudir del sol, la platja i el mar. I va estar-s'hi tant de temps que ja ningú no el recorda.

Marina Presas i Judit Russo

Portes enfora

Activitats extraescolars

Després d'haver passat unes enquestes sobre el tema a un grup d'alumnes del nostre institut, hem arribat a les següents conclusions:

Alguns alumnes van respondre les preguntes dient-nos que assistien a classes particulars.
La majoria de la gent va dir que es dedicava als esports més que a les classes particulars.
La gent que fa esports, els realitzen entre 2 i 3 dies a la setmana.
Els esports realitzats majoritàriament són el futbol, el bàsquet i en algun cas voleibol o tennis.
Hi ha gent que realitza classes particulars d'idiomes, anglès, francès, etc.
Hi ha un petit grup de gent que afirmen no realitzar cap tipus d'activitat extraescolar.
La gent que no realitza cap activitat extraescolar passen la major part del temps al carrer. La nostre conclusió és que la major part de la gent té ocupat, o en alguns casos molt ocupat, el temps fora de l'institut mentre que altra gent ni tant sols realitzen esports.

Marc Flores i Txema Montoro

L'asteroide Apofis ens visitarà

L'asteroide Apofis passarà a prop el 2029
I podria xocar amb la Terra el 2036!!

S'acosta a la Terra periòdicament i el 2036 podria xocar-hi perquè passarà a menor distància que els satèl•lits geoestacionaris. L'asteroide, de 300 metres de longitud, massa de 210 milions Tm (1 Tm = 1000 Kg) i una velocitat de 5'87 Km/s, té una òrbita semblant a la de la Terra, i que es creua dues vegades cada any. Sembla ser que el 2036 té algunes possibilitats de xocar-hi. Andrés Gálvez, de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) diu: “Per determinar amb més precisió l'òrbita de l'Apofis, podríem enviar un satèl•lit que es posaria en òrbita de l'asteroide.” Encara que, per si fos necessari desviar l'asteroide, s'està preparant “Don Quijote”, de l'empresa espanyola Deimos. Es tracta de llançar al mateix temps dos naus (“Sancho” i “Hidalgo”), que es dirigirien a l'asteroide per camins diferents. “Sancho” es situaria al voltant de l'Apofis per estudiar-lo i “Hidalgo” impactaria directament en ell, per canviar la seva trajectòria. Miguel Belló-Mora, director de Deimos, diu “Si s'ha de desviar, és més fàcil desviar-lo ara que el podem observar bé, que abans del seu apropament el 2029.” S'espera que l'impacte del projectil, d'uns centenars de quilos i a una velocitat de 15 a 20 Km/seg, sigui suficient per desviar-lo de la seva òrbita.

Entrevista a Pere Horts
Professor de filosofia i astrònom aficionat

Què és un asteroide?

És una roca de dimensions variables que van des dels pocs metres a centenars de quilòmetres. La majoria formen una anella que se situa entre les òrbites de Mart i Júpiter, però d'altres tenen òrbites erràtiques que poden creuar la de la Terra. Aquests s'anomenen NEOS (Near Earth Objects).

Quines conseqüències pot tenir l'impacta d'un asteroide?

Depèn del volum, de la velocitat i de la trajectòria de l'impacta. Com més gran i més ràpid va, majors són les conseqüències de l'impacta.

Quines probabilitats hi ha de que hi hagi un impacte catastròfic?

La probabilitat d'impacte catastròfic és d'una cada 50 milions d'anys. És el mateix un asteroide que un meteorit? Sí i no. Si un asteroide col•lideix amb la Terra, es desintegra parcialment a l'atmosfera, i deixa un residu en forma de roca, aquesta roca seria un meteorit.

Hi ha hagut algun impacte destacable a la Terra?

Múltiples. Les imatges per satèl•lit mostren marques a la superfície terrestre dels impactes més recents. El més recent i popular és el Cràter del Meteor, a Arizona, de 1'5 quilòmetres de diàmetre.

Es possible conèixer la probabilitat d'impacte d'un asteroide i desviar-lo per evitar l'impacta?

Sí, existeix una xarxa internacional de seguiment d'asteroides potencialment perillosos que es diu Neodis, que està coordinada per una espanyola M Teresa Sansaturio, amb qui col•laboren observatoris aficionats com el destacat de Mallorca. Existeixen en teoria opcions per desviar un impacte d'asteroide, però s'estan estudiant. Totes les opcions es basen en alterar la trajectòria de l'asteroide o bé en fragmentar-lo. Possiblement la opció de fragmentar-lo es descartaria si es produís un risc d'impacte elevat.

Guerau Verdaguer

Vacances d'estiu: què fem?

¿Què fan els estudiants a l'estiu?

A l'estiu els estudiants tenen uns 2 mesos de vacances. Aquests solen fer diverses activitats, com ara anar d' acampada, apuntar-se a cursos de premonitors, viatjar, treballar,... He repartit un qüestionari a diverses persones de tot l'institut per preguntar què feien a l'estiu, i els resultats són els següents:

1. Viatges

El 75% de la gent qüestionada se'n va de viatge. La majoria amb la família, però també hi ha gent que hi va amb amics; s'hi estan entre una i tres setmanes. Solen viatjar arreu d'Europa. Els interessos del viatge són descansar i visitar llocs turístics.

2. Treball

El 60% de la gent qüestionada treballarà; els percentatges indiquen que alguns viatgen i treballen. Molts faran de premonitors. La resta de gent no té l'edat per treballar. Ho solen fer 2 mesos. N'hi ha que busquen treball a la mateixa ciutat on viuen, a botigues petites.

3. Altres activitats

El 50% de la gent qüestionada fan altres activitats. Aquestes solen ser: anar al gimnàs, de colònies, golf, classes d'idiomes, etc; i la majoria hi van voluntàriament. Hi solen anar un o dos mesos.

4. No fer res

El 30% de la gent qüestionada no fa res en concret a l'estiu. Solen quedar amb amics. El 100% han respost que, a part d'altres activitats, treballs o viatges, també queden amb amics i van a donar volts, miren botigues, van a bars, al cine i la bolera, agafen el tren per anar a la platja, a ciutats o pobles propers.

Ondina Oliva

Curset de premonitors

El curset de premonitors són unes classes per a aprendre a portar colònies; ensenyen a saber com tractar els nens. Es fan en tres dies i dues nits. Consisteixen en moltes activitats, tant de dia com de nit. Són tantes les persones que s'hi presenten que han de fer grups; cada grup el porta un monitor. Aquests cursets es fan cada setmana santa, Nadal i estiu.

Algunes activitats que es realitzen de dia:
cantar cançons per als petits.
fer bombolles gegants amb material fet manualment.
fer murals.
tallers.
dossier (part de teoria) d'una sèrie de fitxes que al final del curset cal entregar.
fer jocs infantils, adequats pels petits.

Activitats de nit
joc de nit a l'exterior
activitat d'interpretació amb grups petits.
cantar amb un tambor. Com que nosaltres dues l'hem fet, també sabem que a l'hora d'esmorzar, dinar i sopar hi ha encarregats (triats pels monitors) per parar taula. L'hora d'anar a dormir és molt estricte; a les 00:30 havíem d'estar dormint, no fer gents de soroll, no es podia anar a les altres habitacions... A cada habitació hi havia dos monitors/es. Al matí ens havíem de despertar a les 8:00 i a les 9:30 esmorzant. I el comiat. L'últim dia vam fer com els altres dies, activitats, però sense monitors perquè ells s'estaven mirant els dossiers per posar nota. A les 4 ens van repartir el diploma i un full amb les notes pràctiques i teòriques. A alguns ens van espantar dient que no el tindríem, però en realitat tothom en va tenir. A les 17:00 els pares van venir-nos a buscar.

Carme Escandell i Ondina Oliva

Les noies que juguen a futbol

Les noies juguen a futbol cada vegada més; tot i ser un esport que semblava més indicat per als nois o homes, a les noies els agrada molt també. A cada edat correspon una categoria diferent, però tot i així les noies volen arribar al més alt possible. El futbol és un esport fàcil de jugar, només cal tenir valor i confiança en una mateix; no juguem perquè ens obliguin o per guanyar partits simplement, tot i que algunes persones ja ho fan; juguem perquè ens agrada i perquè ens sentim bé fent l'esport que avui dia és el més popular entre les persones. Cada vegada hi ha més noies en aquest esport, més noies que volen veure un somni fet realitat, una pilota rodant per, terra fer-la córrer amb els propis peus, marcar gols i ajudar el seu equip a guanyar. Avui dia, amb el que jo veig els dimarts i dijous a la tele o al camp, m'adono que la majoria de les noies viuen d'aquest esport, veig que ho donen tot, veig noies lesionades que maleeixen el dia que es van lesionar perquè no només és un esport, sinó que és una part més de la seva vida. Algunes noies utilitzen el futbol com una mena de desconnexió del món, perquè també és un joc per distreure's, per treure tot allò que no has pogut deixar anar, per desconnectar dels exàmens si en tens i fins i tot per desfogar-se en alguns casos. Jugar a futbol, per a mi és una sensació increïble, veig que el meu somni es fa realitat mitjançant una pilota i dues porteries. Per a mi, el futbol no és només un joc, ni tan sols una manera de passar el temps darrere d'una pilota, per a mi és tota una vida, una vida plena de persones, de nois i noies, de pilotes, de samarretes de colors, de gent cridant i animant a l'equip, de tota una vida plena d'il•lusions i somnis que tu pots fer realitat. És una sensació que només es pot explicar si has jugat alguna vegada al futbol. Tot i que algunes persones diguin que no és un esport per divertir-se, crec que s'equivoquen, perquè jo em diverteixo com ningú, i he pogut fer realitat el meu somni. Jugues per al teu equip, per una afició que se sent bé, per arribar al més alt possible, jugues perquè simplement t'agrada.

Jessica Quesada

Fires i festes de la Santa Creu

Com cada any a finals d'abril principis de maig tornen les fires. Els alumnes ja comencen a esperar-les amb candeletes mesos abans, primer de tot perquè hi ha festa durant tres dies lectius i segon perquè ens agraden molt les fires i anar de barraques. Aquest any les fires de la Santa Creu han tingut lloc els dies del 27 d'abril al 5 de maig al recinte firal, com cada any. I espectacles i d'altres esdeveniments a diferents llocs de la ciutat.

A nosaltres el que ens interessa més de les Fires és l'Embarraca't; els grups que hi han actuat aquest any són:

Dia 27: Rufino y don domingo, Gertrudis i Womb.

Dia 28: Miau-miau, Najwa nimri i DJ Màrius.

Dia 29: 9a edició del pagès de ferro i Concurs de música jove Joan Trayter.

Dia 30: Mazoni, Els Pets i Runaway.

Dia 1: Concurs de música jove Joan trayter.

Dia 2: El rey amarillo i Hotel Cochambre.

Dia 3: Dekrèpits i Discípulos de Otília.

Dia 4: Joan Tena, Jordi Rubau i Míkel Erentxun.

Dia 5: Miquel Abras i Jarabe de Palo.

A part d'això durant les Fires i festes de Figueres també es du a terme l'emblemàtic concurs de les Creus de Maig i tot d'espectacles repartits a diferents llocs de la ciutat i de tot tipus de temes (pallassos, teatre, tallers, desfilades...) per a nens, però també per a gent adulta. A més durant aquestes dates es duen a terme diverses fires: la de l'artesania on pots trobar bijuteria feta a mà, embotits, formatges i fins i tot gominoles ecològiques i naturals també fetes artesanalment, la del segell, moneda i col•leccionisme, la fira del dibuix i pintura, la de l'artesania i la del llibre vell i d'ocasió. Les atraccions més populars entre els alumnes són: el bomerang, la uve, transformer, el barco pirata, el tronco, music loop, el martillo, el bomer, etc. Quan s'acaben les fires la gent pràcticament es queda escurada de butxaca ja que cada any pugen els preus i cada atracció val com a mínim 3 €. A més quan vas a les fires sempre consumeixes alguna cosa i a les barraques també, sobretot els alumnes més grans.

Ondina Oliva i Marina Presas

Lleure

Moda

Com a cada número de la revista del nostre institut, parlarem de la moda dels alumnes.

A principis de primavera s'han portat, els pantalons “pitillo”, pantalons rectes (per a noia) i pantalons normals, mig amples (per a noi). Els nois porten pantalons baixos per ensenyar els “boxes” (calçotets). Les sabates més populars que portem són les famoses “converse”. N'hi de ha de tot tipus de colors, estampats, i d'altes i baixes. Ara podem gaudir dels cordons de colors per aquestes sabates. Les “converse” eren abans les Will Smith que servien per jugar a basquet. Ara s'ha posat de moda els estampats de calaveres. Tant en samarretes com en “converse” . També es porten els estampats de topus. Aquest any la calor ha arribat abans del previst, i davant d'això les alumnes han triat camisetes més curtes, en canvi els alumnes han triat camisetes fines i, segons hem observat, amb màniga curta. Pel que fa al cabell, les noies se'l deixen anar llis o arrissat. Ara quasi totes les noies porten serrell. És el que es porta més aquesta primavera. Els nois el porten, normalment llarg cap al costat o llis; n'hi ha que el porten curt. En el nostre institut, hem observat que es porten més els collarets, braçalets i arrecades. D'anells, algunes persones en porten, però molt pocs. De collarets, braçalets i arracades se'n porten amb perles de colors: blanques, roses i negres.

Carme Escandell i Anna Bach

Horòscop

Àries: (21/3-20/4) Aprofita aquest estiu per retrobar-te amb una persona del passat que vas estimar molt. Serà millor que vagis amb comte amb els avions... Si tens xicot/a estigues per a ell/a. Si no en tens, a l'estiu trobaràs alguna persona important.
Taure: (21/4-20/5) Sigues tu mateix/a i els teus somnis es faran realitat..., o no. Si tens xicot/a us veureu molt poc. Si no en tens no et preocupis que no en trobaràs. Els teus amics són els teus aliats.
Bessons: (21/5-21/6) Si no tens xicot/a aprofita per anar de flor en flor. Si en tens, estàs de sort perquè aquest/a serà molt detallista amb tu. Molta sort amb les notes.
Cranc: (21/6-22/7) Estaràs bé amb tu mateix/a... però tranquil/a durarà poc. Si tens xicot/a us barallareu molt. Si no en tens, és el millor moment per trobar-ne.
Lleó: (23/7-22/9) Tindràs un viatge inesperat. Si tens xicot/a passaràs bons moments amb ell/a. Si no en tens, tindràs una relació passatgera amb una persona.
Verge: (23/8-22/9) No vulguis tenir sempre la raó: et pot portar problemes. Si tens parella hi haurà molt mal rotllo, però us en podreu sortir. Si no en tens, lligaràs molt aquest estiu.
Balança: (23/9-22/10) Trobaràs algú que et canviarà la vida; aquest estiu serà diferent que els altres, no t'avorriràs. Els teus amics estaran per a tu més que mai.
Escorpí: (23/10-21/11) Tindràs un estiu molt avorrit..., hauràs de empescar-te'n alguna per poder sortir de la rutina; tranquil/a, algú important entrarà a la teva vida. Si estàs amb algú t'anirà molt bé, o no.
Sagitari: (22/11-21/12) Tu vols sortir de festa aquest estiu? Doncs ho tindràs negre perquè és molt possible que els teus pares t'obliguin a anar a classes de reforç; aquest estiu curraràs.
Capricorn: (21/12-19/1) Passaràs bons moments en companyia dels teus amics i familiars. Molta sort en l'amor. Gràcies a les teves notes podràs gaudir d'un estiu únic.
Aquari: (20/1-19/2) Aquest estiu trobaràs una persona important. Però només ho serà per poc temps. La teva vida donarà un volta de 180º. Trobaràs un vell amic que t'ajudarà en els moments difícils.
Peixos: (20/2-19/3) Aquest estiu t'agradarà una persona, però no et correspondrà. Els teus amics estaran amb tu. Compte amb el caràcter que tens, ja que hi ha persones que no et suportaran si no intentes canviar una mica.

Laila Hallitou i Karla Santis

Ens agrada ballar

Ens agrada el ball i en podem dir alguna cosa

Funky

És un dels balls més utilitzats pels joves. El “funky”, els que el fem, el considerem un esport, un “hoby”, un temps de diversió, i hi dediquem bastantes hores. D'aquest ball es poden fer diferents competicions, per exemple intercomarcals, multinacionals... etc. Fa poc n'hi va haver una al Baix Empordà, a Begur. Cada any a Begur la fan. Hi ha una web on es poden veure les fotos dels participants. El 29 d'abril hi ha hagut el campionat de Figueres, al pavelló municipal d'esports. Origens: El “funky” és un estil musical molt popular, a part d'un tipus de ball. Es va generar durant els anys 70 en l'ambient nocturn de les comunitats afroamericanas d'Estats Units. Nascut de l'evolució d'alguns elements del soul i del jazz, el funky es va consolidar com un estil propi i va marcar el camí de la música ballable d'aquí des d'ara.

Hip-Hop

Un altre tipus de ball de molts de joves, a més d'un moviment cultural, és el hip-hop. Origens: El hip-hop comença a aparèixer els 70 en els barris de Nova York i també a les comunitats hispanoamericanes i afroamericanes dels barris novaiorquins Bronx, Queens i Brooklyn.

Breakdance

És un estil de ball urbà que forma part del moviment de la cultura hip-hop sorgit en les comunitats. El breakdance combina una sèrie d'exercicis aeròbics i un estil que pren una varietat de formes, moviments i maniobres especialment basades en les Arts Marcials. Orígens: Aquest ball va començar per resoldre disputes del territori.

Hi ha mols més tipus de balls, però els que usen els joves avui en dia serien aquests.

Carme Escandell

Història negra

Una terrorífica història de por

Aquell dia la Cristina havia sortit amb els seus pares, germans i la resta de la família a sopar en un restaurant per celebrar el seu aniversari; encara que ella no volia sortir, els seus pares la van obligar per quedar bé amb els avis. No hi podia fer res i va assistir-hi de mala gana. En el restaurant tots menjaven tranquil•lament. Bé, tots no: els germans petits de la Cristina jugaven a veure qui es podia empassar més Coca Cola pel nas; les seves cosines intentaven lligar amb els nois de la taula del costat, i els seus oncles i pare eren bombardejats per boletes de paper que eren llençades amb les palletes, bufant, pels seus “estimats“ cosins. Tothom s'ho estava passant molt bé a la seva manera; tothom menys ella. En un intent desesperat d'escaquejar-se, va passar per darrere la cadira buida de la seva mare, que ara mateix estava renyant els seus germans, però la va veure i li preguntà on anava. La Cristina digué la primera tonteria que li passà pel cap: -Vaig al lavabo, mare. Es dirigí al lavabo i s'hi tenca a dins per poder pensar una forma d'escapar. Es va asseure al vàter i de sobte veu com un líquid de color vermell raja del sostre i cau davant dels seus peus. La noia es queda una estona paralitzada, molt espantada i, tremolant, mira el sostre. El primer que veu son uns ulls enormes que la miren fixament, uns grans ulls de color blau cel, dels quals gotegen llàgrimes de sang que llisquen per una cara de dona que té els cabells llargs i sedosos, i que li arriben fins al terra. La Cristina es va quedar fascinada, però de seguida va reaccionar i va voler sortir corrent, però abans que ho fes la porta es va tancar de cop. La noia de cabells llargs es va apropant a ella lentament i va fer un crit ensordidor que la mig estaborneix però la porta ja no està tancada i pot sortir, tenca la porta i es recolza en la paret tranquil•litzada però unes mans l'agafen i intenten fer-la tornar a entrar al lavabo però ella es resisteix a tornar-hi i forceja amb les mans que surten de la paret i no sap com però aconsegueix escapar-se i surt corrent fins on es trobava la seva família però ja no hi era, no hi havia ningú en el restaurant apart d'ella, les llums comencen a trontollar això alerta a la noia que comença a correr un altre cop però aquest cop surt del restaurant i corre desesperadament per arribar a casa; quan arriba a la porta d'entrada de casa seva es tranquil•litza i pensa que tot el que a viscut aquista nit ha estat un somni i que quan travessi la porta tot tornarà a la normalitat, després de fer entrar la clau pel pany, el gira amb destresa i obre la porta, però a l'entrar, en comptes de trobar-se la seva família, el que troba és una noia, la mateixa noia que hi havia abans al lavabo, la noia va saltar sobre la Cristina, agafant-li el cap amb les dues mans i forçant-la perquè la mirés a la cara li diu: -Vine a jugar amb mi que estic molt sola. La Cristina va fer un crit fort i agut que la noia dels cabells llargs va silenciar amb la seva ma dient-li: -Vine amb mi que no et vull fer mal. Però la Cristina continua cridant per sota la ma d'aquella noia, qui comença a cridar encara més fort que ella i la Cristina cau a terra. No se'n va tornar a saber res de la Cristina i d'aquella noia fins que, uns dies més tard, al diari va sortir una notícia que parlava d'una noia que es va suïcidar al lavabo d'un restaurant...

Karla Andrea Santis Ugarte

Curiositats que potser no sabeu

El món n'és ple; en citem algunes que poder no sabíeu

La filla de Shakespeare era analfabeta.
Si s'endarrerissin les malalties cardíaques, el càncer i la diabetis, l'expectativa de la vida del home seria de 99,2 anys.
Són més peludes les persones rosses que les morenes.
Els dretans (mà dreta preferent!) viuen de promig nou anys més que els esquerrans.
El crit d'un ànec (cuac, cuac) no produeix eco; mai ningú ha descobert el per què.
La Coca Cola originàriament era verda; ara és d'un color negre per què hi afegeixen un colorant de caramel.
El 15% de les dones d'Estats Units s'envien flors a elles mateixes el dia dels enamorats.
La paraula “cementiri" prové del grec "koimetirion" que significa "dormitori".
100 tasses de cafè preses en un lapse de 4 hores tècnicament poden causar la mort.
Els insectes se senten més atrets per les persones que han menjat plàtan recentment.
Els cabells creixen més ràpid durant la nit que durant el dia i de mitjana perdem 100 cabells diaris.
El 16% de les dones neixen rosses, i el 33 % de les dones són rosses.
Es transmeten més gèrmens donant la mà... que besant!.
Si cada estrella de la via làctia tingués el volum d'un gra de sal, totes juntes emplenarien una piscina olímpica.
Normalment s'arrodoneix la velocitat en què viatja la llum en 300.000 km/segon, però la xifra exacta és de 299.792.458 m/segon.
El risc que un meteorit colpegi un ésser humà és una vegada cada 9.300 anys.

Noemí Martín Pérez

Històries rosa

Dues dones i un sol destí (basada en un drama real)

A l'edat mitjana, en un poblet de la Catalunya oriental hi havia un jove pagès, el caminar del qual despertava passions; bé: això deien. La seva simpatia es barrejava amb el seu poc agraciat rostre. La primera donzella enamorada era una humil i bella camperola, Virgínia era el seu nom. La segona una bella burgesa (segons ella), orgullosa i vanitosa, Alícia Picaplets l'anomenaven. Totes dues estaven bojament enamorades d'aquest jove. La Virgínia hi compartia diverses aficions, com anar a missa i cantar a Déu, però la gran diferència d'edat els impedia d'estar junts. En canvi l'Alícia i ell tenien aproximadament la mateixa edat, el jove treballava per al seu pare, el senyor Picaplets. Ella sempre li portava el dinar a la feina, allà li feia els treballs més fàcils, l'admirava i el saludava tot el dia. Un dia se li va apropar i va regalar-li una moneda d'or (això no ho guanyava ell ni durant tot un any). Fins que el noi va començar a notar que aquella donzella sentia alguna cosa per ell. Però ell s'estimava més la dolça camperola que no pas la burgesa Picaplets. Així que va decidir fugir de les insinuacions de l'Alícia, però la jove va notar que se l'hi escapava i va decidir proposar-li un tracte i li va dir: “Estimat, si et cases amb mi mai més hauràs de treballar al camp i seràs lliure, pensa t'ho bé”, però el jove s'hi va negar. Era capvespre i com cada dia el vailet anava a missa, si més no per veure la Virgínia, però aquell dia no la va trobar i li va resultar estrany ja que el dia anterior havien quedat per anar a menjar un parell de patates al sopar de l'església. Tot preocupat va anar a buscar-la pel poble: a casa seva, al convent, pels carrers, però res de res. Tan bon punt va passar per davant del castell del senyor Picaplets va decidir anar-li a demanar ajuda i, quina sorpresa es va emportar quan va veure el cos pàl•lid de la noia devorat per aquells cocodrils del riu de la terra dels Picaplets. El noi en un atac de desesperació es llançà a l'aigua per intentar salvar el cos, ja sense vida, de la Virgínia. El seu intent però, va fallir i els cocodrils el mataren també a ell. Dos joves havien mort pel fet d'estimar-se. Uns dies més tard però la jove Alícia va patir una misteriosa desaparició i se la van trobar morta, oberta per la meitat, i amb la moneda, que havia regalat al seu enamorat (no correspost), clavada al mig d'aquell cor sense escrúpols. Encara avui dia, quan es pon el sol, si passés per aquell riuet, ara cobert sota la plaça del poble, es senten els crits de desesperació del jove intentant salvar la vida de la seva estimada. FI.

Judit Russo Terradellas

Publicacions IES Ramon Muntaner

UN INSTITUT DE PEL·LÍCULA

Sssshhhtt!!!! 15

Sssshhhtt!!!! 15

Editorial

Consell de redacció

Portes endins

Història de l'Institut

Visita de St. Martí, St. Miquel de Cuixà

L'ús dels mòbils

Curiositats sobre alguns profes

Sant Jordi 2007

Els de 2n de Batx. a França i a Alemanya

Viatge a Itàlia dels de 4t d'ESO

Anada d'intercanvi a Bèrgam

Uns quants detalls del que van fer, com, quan i a on

Esquiada 2007

Els proppassats 31 de gener, i 1 i 2 de febrer els alumnes de 3ESO van anar a la Molina a passar tres dies inoblidables a la neu

El porquet (i 3)

Portes enfora

Activitats extraescolars

L'asteroide Apofis ens visitarà

L'asteroide Apofis passarà a prop el 2029 I podria xocar amb la Terra el 2036!!

Entrevista a Pere Horts Professor de filosofia i astrònom aficionat

Vacances d'estiu: què fem?

¿Què fan els estudiants a l'estiu?

Curset de premonitors

Les noies que juguen a futbol

Fires i festes de la Santa Creu

Lleure

Moda

Com a cada número de la revista del nostre institut, parlarem de la moda dels alumnes.

Horòscop

Ens agrada ballar

Ens agrada el ball i en podem dir alguna cosa

Història negra

Una terrorífica història de por

Curiositats que potser no sabeu

El món n'és ple; en citem algunes que poder no sabíeu

Històries rosa

Dues dones i un sol destí (basada en un drama real)

L'asteroide Apofis passarà a prop el 2029
I podria xocar amb la Terra el 2036!!

Entrevista a Pere Horts
Professor de filosofia i astrònom aficionat